Aquesta és la història de quatre amics que un dia ixen a caçar. Els tres més majors porten caçapapallones, en canvi el menut no; aquest vol apropar-se al grup, però ells el fan callar cridant-li: Shhh!
Els tres caçadors han ideat un pla, aconseguiran el que pretenen? Després d’intentar-ho varies vegades, és el més menut el que idea el millor pla. Amb la seua astúcia és capaç d’atraure els ocells amb la intenció de gaudir d’ells, no de caçar-lo
En aquesta història predomina l’humor: el més menut no sap el que els majors pretenen i fa una salutació en veu alta; la repetició del text tres vegades per provocar el riure; les caigudes dels tres membres de la colla mentre fuig l’ocell.
El líder del grup no és el major, sinó el primer. Els altres dos es limiten a obeir-li, a marcar el ritme darrere del cap: pujant, a poc a poc; pujant, a poc a poc; …, i, en canvi, el menut és l’únic que no el segueix.
El títol ja ens dona informació, indica una activitat premeditada, una acció intel·lectual. Des del començament del llibre, es veu que el menut no coneix el pla, ja que no porta l’utensili adient per la cacera.
El final és obert, el menut s’autocensura, es tapa la boca per a no espatllar-los el pla.
La narració té una estructura rítmica: u, dos, tres, desenllaç; …
La colla dels tres personatges recorda el llibre de Les tres òlibes i la portada del llibre ens porta a Els tres bandits.
A l’autor no li interessa l’ètica de la caça d’animals (no els maten), ell posa la mirada en l’humor en l’acció: la poca eficàcia dels tres amics per caçar.
Podem destacar l’alternança de la doble pàgina en blaus i negres i la pàgina amb fons blanc on la colla repeteix: Shhh!, tenim un pla.
Les il·lustracions dels caçadors realitzades amb diferents tonalitats de blaus i les dels pardals amb colors vius predominant el rosa, el taronja i el verd.
L’expressió dels ulls canvia de punts negres a fletxes en diferents direccions.
Haughton ha utilitzat la tècnica del collage, imprimint rigidesa a les imatges i sense perspectiva.