L’autora comença amb la solitud al teler. El teler que teixeix històries. Metàfora de l’escriptora que escriu històries: al principi i al final, l’autora en primera persona, recita versos que parlen de les dones.
TRENA: porció de cabells que, dividits en tres o més badies, seguint una línia sinuosa, va encreuant- se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.
Així està contada la història de tres dones que van entrellaçant-se passant alternativament per a contar-nos les tres històries.
Smita, Gulia, Sara
Sara, Smita, Gulia,
Gulia, Sara, Smita,
Una trena de llocs geogràfics llunyans i diferents.
Índia, Sicília, Canadà
Canadà, Índia, Sicília
Sicília, Canadà, Índia
Una trena de lluites concretes de dones, de trencaments:
amb el passat, amb la tradició, amb l’estigmatisme
amb l’estigmatisme, amb el passat, amb la tradició
amb la tradició, amb l’estigmatisme, amb el passat
Trena de crítiques socials i culturals envers:
les castes, models estancs, la malaltia
la malaltia, les castes, models estancs
models estancs, la malaltia, les castes
Trena de desitjos i lluites personals per:
qui vinguen després,obrir noves maneres d’actuar, fer present la discriminació
fer present la discriminació, qui vinguen després,obrir noves maneres d’actuar.
obrir noves maneres d’actuar,fer present la discriminació, qui vinguen després.
Malgrat que una de les protagonistes es mou per la creença que els deus l’ajudaran, la valentia i decisió que demostra és la que realment l’ajudarà.
Una trena que acaba unint les tres històries de superació.
Comentat en abril 2022