El temps resulta un concepte complex abordat des de diferents disciplines com ara la narrativa, la ciència, la filosofia; però, sense dubtes, la més recordada és la ciència-ficció. “La màquina del temps”, “Les cròniques de Nàrnia” “Els desposseïts” i d’altres, constitueixen exemples en els quals el temps adquireix una gran importància.
Aquesta obra podria ser un testimoni més de ciència-ficció si no caminara per una fràgil frontera que comença amb un fet fantàstic, al terreny de la irrealitat i transcorre, després, per les dreceres del realisme naturista.
L’inici del diari, una narració continua, sense pauses, ens situa en el present de la història, el mur estrany que apareix d’una manera incomprensible; possiblement, una excusa o pretext literari per encetar la narració. A partir d’eixe present, ens endinsem per un laberint temporal que avança a través d’una narració en primera persona alternant el futur i el passat.
El camí cap al futur:
Recrea l’experiència robinsoniana, una descripció diària de les estratègies d’adaptació de la protagonista acompanyada per un gos, diversos gats, una vaca i un bou; cap possibilitat de vida humana. Això sí, l’autora aposta per un procés en el qual la persona modifica el seu comportament per sobreviure i el medi no és modificat en benefici de la persona.
La progressió de la història posa de manifest les mancances amb les quals es troba el personatge femení:
-La comunicació tan necessària per a les persones és una d’elles; tanmateix, supleix eixa mancança amb la comunicació amb els animals: un gos que compren els sentiments, uns gats que donen calor i juguen, la vaca que escolta les paraules i expressa afecte, etc.
-La confiança en l’ésser humà del Robinson és una altra mancança substituïda per la fidelitat als animals per a poder continuar vivint. I tot això, tenint en compte el medi natural: les creïlles, les bajoques, la palla, el bosc, les maduixes, les pomes ….
El camí cap al passat:
Vulguem o no, el passat reapareix des del nostre inconscient animat per no saber quins ressorts que el traslladen a la nostra consciència.
La dona protagonista recorda, en alguns moments el seu passat, les persones estimades, quan vivia empresonada entre una angoixosa quantitat de deures i preocupacions. A través dels passats verbals, coneixem a la protagonista de la història: una dona adulta, madura, vídua, amb filles ja independents que assumeix la pèrdua i la independència afectiva. S’adona que tota la seua vida anterior no li serveix ara i cal recrear-se per a créixer. Per aconseguir-ho, ha de tindre en compte el passat comunitari que creà una cultura necessària per enfrontar-se a una forma de vida que desconeix: el treball agrícola i la cura dels animals. Això i l’escriptura constitueixen les eines necessàries per a no perdre la raó ni subjugar-se a la por.
En eixes anades i tornades temporals es fa transparent a la narració la necessitat de mesurar de maneres diferents el temps que passa: els llumins, les transformacions físiques del personatge femení i els canvis a la natura.
Per això, per damunt de la classificació d’aquesta novel·la en ciència-ficció o naturisme, ressalta el seu tema principal: com s’enfronta a la solitud i alhora la capacitat d’adaptació a situacions noves, inesperades.
El Mur va ser publicat a la dècada dels 60. L’autora, Marlen Haushoffer, no va conèixer l’èxit en vida; oblidada fins que el moviment feminista la va redescobrir. Va ser escrit per una dona amb una dona com a protagonista que comença amb una indeterminació formal i misteriosa sense resoldre al llarg del llibre.
Tanmateix, si no resol al llarg del llibre el misteri del mur, si trobem una mancança d’acció, si pensem un excés la monotonia a la vida del personatge, si no veiem canvis de ritme, tot podria compensar-se gràcies al protagonisme dels animals, a la forma que té d’anticipar els successos futurs creant una certa intriga, una curiositat per saber com acaba aquesta història.
Autora i personatge, la dona del Mur, s’uneixen al desig que quelcom puga llegir aquest cant a la natura que trenca amb la nostra societat tal com la coneixem.
Comentat en abril 2022