Novel·la molt premiada al seu país l’any de la seua publicació 2017, escrita per una autora alemanya molt jove (1998).
L’escenari és una classe de matemàtiques a un grup de batxiller.
Però res és el que s’espera. La narració contada des de tres protagonistes atrapa de forma addictiva a la persona lectora que immediatament reflexiona i elabora alguna hipòtesi sobre la sospita d’un final tràgic de la situació que es viu.
Un relat que ens transporta a l’aula i pensem:què faríem nosaltres davant del fet que conta? Ens portaria al límit? Mantindríem la calma? Què es pot fer? Què haguera fet si em passara a mi? Què no haguera fet?
El professor de matemàtiques, un alumne i una alumna són els relators.
Tres visions diferents de la realitat, per la seua edat, pels interessos, per la seua posició d’autoritat, … Es a dir, diferents perspectives, per la qual cosa el qüestionament també és divers i en conseqüència ric.
La construcció del text salta d’un a l’altre, i eixa diversitat fa que siga molt àgil i que cadascú incorpore la seua veu interior junt amb la seqüència dels fets, així la lectura ens transporta a una via amb dos carrils, el que es pensa i el que es fa.
El títol, diferent i curiós, es justifica així amb aquesta estructura narrativa, que manté una clau a mig camí entre el diari personal i la notícia del periòdic.
És una narració que no valora, només mostra un petit documental al qual se l’afegeix un fil de pensament de cadascú dels protagonistes relators.
La novel·la destapa les idees, emocions i sentiments íntimes de cada protagonista i també l’univers de relacions de la classe i realitza una anàlisi dels integrants de l’aula i de la seua situació. Els conflictes d’identitat i d’acceptació propis de l’adolescència
La invisibilitat d’alguns components al grup no és la inexistència. L’experiència d’un fet dramàtic pot situar-los de forma diferent al grup i les derivacions de la seua conducta en un nivell diferent d’acceptació.
La xarxa de relacions de la classe entre l’alumnat i amb el professor (preocupat únicament pel seu currículum i pujar a l’escala professional) trontolla per la situació a la qual estan sotmesos. Encara que, és d’agrair que no aparega un heroi propi del cine nord-americà o la policia per a resoldre la situació.
Trobem una certa descompensació i excés en el sadisme de les proves.
La consciència de la mort, està present. La mort que es sorprèn sempre, la dels iguals, la del suïcida …
És un llibre que incomoda i copsa a la lectora perquè la incertesa que es manté fins al final inesperat generarà reflexions i converses.
Comentat en novembre 2021