“-¿Papá, para qué vivimos?”
Aquesta pregunta que fa un porquet a son pare inicia el desenvolupament del relat.
La profunditat filosòfica de la qüestió ens fa pensar múltiples lectures i diverses interpretacions.
Des de la més innocent fins a la més profunda.
Servir al rei que sembla un porc, per l’excés de la seua menjada preferida, serveix per iniciar una narració en la qual es critica l’autoritat reial i el servilisme.
Les aparences i la realitat, l’oblit dels grans propòsits si tenim benestar, les repeticions dels mecanismes d’autoritat ….
Aquesta radiografia del poder genera preguntes.
Podem interpretar que nega la possibilitat de transformació social pel pessimisme del final o podem interpretar que encara que és incòmode, la seua lectura conté un component de rebel·lia.
El que és clar és la provocació que pretén clarament.
Comença com un conte tradicional, i trobem referències de la tradició, però no oblidem que és un conte d’autor.
Una ficció d’un autor dels Països Baixos del que no coneixem altres textos.
L’aportació que fa Emilio Urberuaga a l’àlbum d’Ekaré és extraordinària per les històries paral·leles (eixe gat que acompanya en tot moment), els seus colors vius, el traç gros (tan característics d’Urberuaga) i la creació de personatges i escenaris tan potents.
Aquest treball del gran il·lustrador (premi nacional d’il·lustració 2011) és magnífic per al resultat final.
Però com diu el subtítol, el relat té cua i el final marca un fil esperançador.
Comentat en novembre 2021