Aquest llibre planteja una qüestió interessant: al territori de la infantesa passen coses difícils d’entendre i ens acompanyen sempre, potser perquè no les vam entendre i estaven relacionades amb els afectes.
Transita entre el dolor de la pèrdua i la nostàlgia del record. Dos xiquets es troben compartint veïnat, viuen l’experiència de la primera amistat intensa junts i després un d’ells desapareix. El viatge que fa Jacob queda expressat així: se’n va anar del poble. Suposo que molt lluny perquè com si se l’hagués empassat la terra, no en vaig saber mai més res. Tot està contat tan subtilment, tan de puntetes que deixa obertes moltes portes al lector/a fins i tot les portes de la mort. Tant si es parla d’una absència lleu com si és definitiva requereixen un procés de dol. El protagonista ens ho conta passat un temps, mitjançant l’escriptura que li ajuda a fer perdurable aquell record, com tots segurament idealitzats.
Els dies feliços s’intueixen, queden esbossats (jocs, sensibilitat amb la natura, la sorpresa, el misteri) i són les lectores les que han d’imaginar, omplir eixes pàgines que l’autor deixa al nostre abast.
L’autor, Bernat Cormand (1973-2021) va centrar la seua obra a visibilitzar la temàtica LGTBQ+ en la literatura infantil i juvenil. En aquest llibre en concret trobem una amistat i l’estima entre dos xiquets amb absoluta naturalitat, però no trobem una correlació explícita més enllà d’una exquisida tendresa i unes meravelloses mans agafades. Encara així ho celebrem.
Les il·lustracions hiperrealistes, fetes amb llapis de colors d’uns xiquets repentinats, rosats, pulcríssims i el món en tonalitats suaus que els envolta, en general resulten suggeridores, molt personals i delicades.
Comentat en octubre 2021