Soc Shevek el científic protagonista d ‘aquesta novel·la de ciència-ficció. Durant quaranta i tants anys he viscut al planeta Anarres i he escrit les fórmules de la teoria de la simultaneïtat. He viatjat com a convidat al planeta Urras a recollir el premi concedit per aquesta teoria. Ells tenen la tecnologia necessària per a desenvolupar i fer útils els meus pensaments.
Tanmateix, no acudisc a l’eina revolucionària de l’escriptura per a contar la meua vida, sinó per a puntualitzar alguns aspectes a l’autora que m’ha creat, l’Úrsula.
Nosaltres els personatges literaris no entenem d’estil ni de ruptura lineal del temps com diuen que apareix ací; a nosaltres ens han creat per actuar i sobre això vull parlar.
Li critique haver concebut un personatge que va tardar tant de temps en adonar-se de la manca de llibertat, de la incapacitat per dir no a viure separat de la seua dona, la Takver, i de la seua filla, de que la llibertat individual quede relegada per la responsabilitat social; tant difícil és trobar un equilibri?
Tampoc veig amb claredat la necessitat de fer una descripció exhaustiva contant la meua infantesa, joventut i maduresa donant com a resultat una narració densa i exigent d’una gran concentració lectora.
Confesse que, al principi, estava desconcertat pel títol del llibre, però pàgines després, em sent orgullós del seu significat: “No teniu res, no posseïu res. Sou lliures …” A Anarres som lliures pel fet de no posseir res. A Urras, en canvi, els posseïdors són posseïts, viuen en la presó de les seues possessions.
En canvi, m’encanta que m’haja convertit en líder amb una visió antiimperialista de la relació entre les nacions on els murs ideològics causants de l’odi, de la desconfiança i la separació entre els planetes que formen part de la civilització galàctica, siguen destruïts.
Situat més enllà del novè mil·lenni, quan faig una mirada enrere, resulta decebedor l’estat en què es troba el meu planeta, la inexistència d’animals en una terra de polsim, tot el contrari que a Urras amb diferents tipus de mamífers, aus, arbres fruiters. Ara que puc parlar amb veu pròpia, reconec la nostra actuació destructora dels planetes: “A Anarres vam elegir el desert, però els terrans , habitants del planeta Terra, van crear el desert”.
Viatjar a Urras ha segut una experiència immillorable que ha permès adonar-me que en eixe planeta havia acceptat el refugi dels propietaris, dels rics; que hi estava vigilat; que, en realitat el que volien era aconseguir els meus avenços científics per fer-se potència mundial. I, sobretot, percebre que hi ha la mateixa mancança de llibertat a Anarres que a Urras, malgrat les diferències en la visió de les dones, en l’organització política i social, en el concepte d’educació, en la sexualitat…
Ja us he dit que soc científic, malgrat l’avarícia d’altres investigadors, com Sabul, els meus pensaments estan a prop d’aconseguir l’anihilació de l’espai, la transiliència o la possibilitat de viatjar a l’espai sense travessar-lo ni tardar temps, d’una manera instantània. Això sí, pense lluitar perquè aquesta teoria siga en benefici de tots els països per igual, pel bé comú.
Si haig de ser sincer, la part més fascinant ha segut la dissidència: he segut dissident en Anarres formant el Sindicat d’Iniciativa, que proclama: “El deure de l’individu és tindre la iniciativa dels seus propis actes, ser responsable i no acceptar cap autoritat. La revolució comença a nivell individual o no és enlloc”. He segut dissident a Urras participant en la vaga a favor de les classes baixes i amb un discurs molt aplaudit, el podeu llegir a la pàgina 331. Fou el moment en què conegué l’associació formada entre membres de diferents planetes -Urra, Hain i Terra- que pretén la unió dels més febles contra el poder, el rebuig a la injustícia i la transformació a una societat nova.
Agraeix a altres personatges que amb la seua quotidianitat han demostrat el seu afecte per mi com la meua dona Takver, m’han ajudat a obrir els ulls a la realitat social i política d’Anarres com el meu amic Bedap, han compartit amb mi les seues opinions sinceres sobre el meu planeta com el vell científic Atro i han posat la confiança en mi per ser mitjancer entre Anarres i la resta de planetes com Keng, l’ambaixadora de la Terra a Urras.
I, per suposat, a totes i tots els dissidents dels diferents planetes que poblen l’immens univers.
Comentat en maig 2021