Alonso i Letícia són amics.
Alonso li va enviar els seus poemes a Letícia.
Poemes del camp, del que és petit, d’allò quasi imperceptible, perquè no solem estar atents al que és menut. La bellesa del mínim. Una intensa i lírica mirada a les formes més pures.
Poemes mínims que estan molt prop als haikus, als versos dels trovos i a la tradició de la qual beu Alonso. La cobla no deixa de ser el nostre haiku lleu i sincopat.
Trobar significa al mateix temps fer versos i trobar alguna cosa, com si en el mateix fet de buscar la poesia se la trobara.
Letícia va deixar reposar els poemes un temps i quan es va fer un quadern apaïsat va comprendre que era l’escenari que calia. Quaranta-sis centímetres per pintar i que els versos d’Alonso completaren la imatge de les seues delicades aquarel·les.
Diu Trapiello que aquarel·la és a la pintura allò que les papallones a l’aire, allò que s’apropa més a l’instant fugitiu, sense cremar-se les ales.
El treball s’ha convertit en aquest llibre amb dues edicions, una en italià en la prestigiosa editorial Orechio Acerbo (una edició bilingüe de 2017) i l’altra ací, editat per Libros del Jata, l’octubre de 2019.
Format diferent, pasta dura, en relleu, estoig de presentació … tot el fet formal ens orienta que tenim a les mans un llibre diferent. Un regal.
Per als 41 poemes exquisits, Alonso tria una mètrica popular en versos d’art menor (5 o 7 síl·labes predominantment) que saben a cobla, a joc i a cançó.
La rima, no sempre consonant, ajuda la mètrica per aconseguir una deliciosa musicalitat.
Assoliment indubtable d’aquest poemari que homenatja a la natura amb una veu hereva de la poesia popular.
Petits poemes, aquarel·les il·luminadores i una última part on trobar la descripció de cada flor, planta, arbre, ocell, insecte … i el seu origen, l’ús medicinal, la dita popular, refrany, endevinalla… o els versos que li han dedicat els poetes, Antonio Rubio, Joan Maragall, Alberti, Lorca o Gerardo Diego, que també tingueren una mirada al camp.
Aquesta última part reescrita per Alonso en l’edició de Libros del Jata.
Per últim dir, que a cada pàgina, et quedes amb un somriure, amb una sensació, amb un record…
Recomanem Poemario de campo. En aquest cas, l’edat és molt relativa, segons la profunditat.
Comentat en gener 2021