Ens recorda els llibres escrits per Minarick, “els contes del petit os”, pel seu format petit i la seua estructura textual de contes curts.
Un llibre per a petites lectores on es reflecteix el moment d’anar a dormir, un dels temps més bonics i a la vegada més conflictius, no sempre la son acudeix ràpidament i es necessita ajuda, perquè abandonar-se al dormir pot ser difícil. I els rituals de contar un conte, o de llegir un llibre poden ajudar.
Tres contes proposa l’autora belga, premi Astrid Lingrend 2010. Són contes senzills que parlen de diferents tipus de personatges: màgic com la guardiana que avisa l’arribada de la nit; valents com la nena de l’espasa, un fantasieig per a enfrontar-se a la por; misteriós com el senyor de l’abric gran. Apareixen objectes-símbols: el gong de la guardiana, un avís sonor; l’espasa de la nena, el valor; la mora, l’oralitat; les paraules-pedra que llancen al mar, aspectes que donen al relat una certa màgia i un to poètic que és deliciós per a les criatures en les primeres edats.
Respecte a les il·lustracions, recorden a les de Sendak, encara que una mirada més atenta, veu distàncies, diferències, peculiaritats de l’autora-il·lustradora Kitti Crowther. El primer que crida l’atenció és la coberta rosa pastel que ens atrau la mirada i desperta la nostra curiositat per saber què hi ha dins.
Cadascú dels contes conté unes il·lustracions particulars; per exemple la lluminositat del primer conte contrasta amb les ombres i el color fosc de la tercera història.
Per quina raó el rosa i no el negre de la nit? Perquè és el moment del capvespre, són els colors que apareixen quan el sol s’ha post, el moment de preparar-se per anar a dormir. La nit com temps misteriós? Un espai inhòspit i perillós? No, al contrari, l’autora aconsegueix un espai casolà i protector, que transmet tranquil·litat, serenitat… Contat amb un llenguatge precís sense massa descripcions ni excés en el relat.
Comentat en Febrer 2020