Teresa Muñoz desenvolupa en aquesta novel·la dues històries paral·leles. Una d’elles comença quan Àngela que, a la mort de la seua mare, ha heretat un pis al barri Gòtic de Barcelona, coneix un nou veí. L’altra reflecteix mitjançant les vides de diferents personatges els sòrdids temps de la postguerra a la ciutat.
L’autora fa servir una rica i suggerent galeria de personatges per endinsar-nos en l’amor, homo i hetero, permès i prohibit, i el desamor, la dependència, la submissió. Sense oblidar l’odi i la maldat, encarnats especialment en Virtudes. Però també el desig d’aprendre i decidir sobre la pròpia vida, la generositat, l’entrega vocacional al treball, reflectit en Esteve, el mestre que posa en pràctica corrents pedagògiques innovadores. Tot això en el marc dels temps duríssims de la repressió franquista.
La trama argumental està ben acoblada, la novel·la conté una altra. Àngela escriu la història contada per la seua mare, Quima. Des del balcó té ingredients literaris com el misteri, els secrets familiars o la tragèdia que mantenen l’interès. A més a més, les situacions ben connectades, així com l’hàbil maneig del trencament lineal del temps i un vocabulari acurat fan gaudir de la lectura.
Comentat en juliol 2019