Gordon i Mimi són dos personatges tan diferents i tan tendres que resulten familiars des de les primeres pàgines d’aquesta història de detectius per a menuts.
Ens ha agradat especialment:
Com les reflexions sobre els experimentats i els novells (el vell gripau policia expert i la ratolineta recentment estrenada a l’ofici) ens fa pensar sobre les relacions.
Com el joc amb el segell que fa l’onomatopeia CATAPLÁN per assenyalar l’aconseguit i així deixar per escrit, símbol de permanència, és també deliciós.
Com comptar nous, menjar magdalenes segons l’hora … (que aparentment pot resultar pesat a la lectura) és simpàtic i mostra la gràcia del relat.
Com mostra procediments suposadament policials per esbrinar el cas i al mateix temps observem com es treballa l’espera, la deducció, el no voler castigar sinó restaurar …
No és previsible en cap cas i això fa que es mantinga l’interès en una història senzilla, les reflexions sobre el bé i el mal, qui furta i la raó per la qual ho fa o si la víctima és realment víctima …
Personatges que actuen per resoldre el conflicte, però també recorden menjar, dormir, descansar … estan excel·lentment ben definits des del principi.
Ens recordem de “En Gripau, en Gripou” “Erneste i Celestine” … perquè es relacionen des de la diferència, però des del respecte i això ens fa pensar que l’autor (del que malauradament no tenim molt editat ací) mostra el seu concepte d’infància.
Ofici, experiència i originalitat en un text tendre i magnífic.
Cal remarcar també les il·lustracions que acompanyen el text. Elegants i subtils, ensucren amablement un llibre de format adient. Colors suaus i amb una interessant gestualitat dels protagonistes.
El mapa final fa rememorar el relat i mantindre el costum de les aventures clàssiques.
Comentat en maig 2019