Llibre dens i exhaustiu per la quantitat de detalls i descripcions, un llibre que requereix un temps i una lectura pausats. Tal vegada el fet de voler explicar la seua experiència personal barrejada amb la realitat històrica crea aquesta sensació d’excés de dades, que pot arribar a entrebancar la lectura.
És la crònica diària d’un nen que cada dia ha de recórrer un grapat de kilòmetres per anar i tornar a l’escola, i que mai perd l’esperança d’una vida millor. És també la crònica d’una cultura desconeguda per a Europa, encara que colonitzada per ella per a extraure tots els seus recursos, provocant l’empobriment i la mort de gran part de la seua població.
La història està situada en un país africà, Kènia, colònia anglesa, i el protagonista conta en primera persona la seua vida des de la infantesa fins a l’etapa adulta.
Transcorre per diferents moments emocionals: angoixa per la crueltat del poder colonial per a evitar l’adquisició de cultura i educació dels habitants; humor i tendresa en les escenes de la infantesa, on l’oralitat –contes i cançons- té una gran importància per a suportar la fam; ràbia per la impotència en la lluita per la independència i enuig per la injustícia de la guerra, la Segona Guerra Mundial, que provoca la mort i la misèria dels més pobres.
La narració manifesta una veritable estima de l’autor per la seua llengua incorporant paraules pròpies d’ella i també per la literatura presentant-nos un protagonista –ell mateix- obsessionat a llegir qualsevol text escrit que caiguera a les seues mans.
Finalment, la necessitat dels somnis potser la tesi d’aquesta obra, somnis que com la utopia ajudaren l’autor a escriure un llibre crític, de denúncia, necessari encara als temps que vivim.
Comentat en març 2019