Un llibre molt ben escrit, una literatura que envolta i atrau no només per la història que narra sinó per com la narra. Una història que ens remou i un llenguatge acurat són els dos grans valors d’aquest llibre:
El fet més impactant del llibre és l’ofici de la protagonista adulta, la tia Bonaria: ajudar a ben morir a qui ha arribat al final de la seua vida.
Tanmateix, encara que això està present al llarg de l’obra, la història planteja altres temes:
⁃ conflictes agraris, quan les terres són limítrofes amb solucions dramàtiques.
⁃ una forma d’adopció molt particular, un fillus d’ànima: «és així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra» (pàg. 7)
⁃ l’amor, matisant entre l’estima entre Maria i Andría amics des de la infantesa i l’enamorament entre Maria i Piergiorgio.
⁃ la gelosia entre germans
⁃ Credibilitat/ Versemblança: totes dues apareixen al llibre. No resulta difícil creure en l’existència de gent dedicada a ajudar a morir a persones a la vora de la mort, encara que, naturalment, no hi haja documents escrits.
⁃ Personatges: la versemblança arriba a través dels personatges. Principalment la tia Bonaria, Maria, Andría … No els coneixem físicament, sinó per allò que diuen, per allò que fan. En algun moment, la tia Bonaria deixa el seu protagonisme i l’assumeixen Maria i Andrí. Dos adolescents als quals la vida els fa enfrontar a una dura experiència que els fa madurar i en aquest sentit també és una història de creixement. Un altre personatge és el poble, la col·lectivitat, amb una descripció exhaustiva dels rituals, costums, i una gran complicitat de la gent davant situacions molt dures i on cadascú respon com s’espera d’ell, com s’ha fet sempre.
– Ambientació: magnífica recreació de les tradicions sardes i la rutina diària en un poble on tothom ho sap tot, però també tot es silencia.
⁃ Llenguatge: els personatges resulten arrodonits gràcies al llenguatge. Frases llargues i rítmiques, alternant paraules del llenguatge popular amb altres més literàries, introduint lleugerament el folklore sard.
⁃ Misteri: no resulta misteriós per a les lectores. Vivim, però el misteri que Maria, filla de l’ànima, representa en la història. Amb ella, arribem al moment clau que descobreix el que fa la seua mare adoptiva. Misteri perquè no ho conta tot, misteri amb el qual ens deixa el final del llibre, un final obert, seguirà ella amb l’ofici de la tia Bonaria? La resposta de Maria a Andrí, significa un sí a la seua relació?
Comentat en juliol 2018