És un llibre a cavall entre àlbum il·lustrat i còmic que, sense paraules, explica la història d’una nena que va camí de casa amb el seu pare.
Destaca o dona valor, a través de la xiqueta protagonista, a les coses petites que hi ha a la ciutat (flors, ocells) i que passen desapercebudes per a la resta, sobretot, per als adults.
Mostra el món diferenciat de la infantesa. Eixe món particular de mirar, de trobar i de mostrar una sensibilitat especial. Tot un muntatge (joc simbòlic) que dona color i calor a tot el trajecte i a tota la història.
L’adult i la xiqueta viuen moments paral·lels (moments d’autonomia de la protagonista) que s’entrecreuen en estones determinades (moments de protecció per part del pare). Porten ritmes diferents. No hi ha interferències.
El personatge femení manifesta una actitud positiva davant la resta, empatia i necessitat de compartir i així, les flors que troba pel camí les va repartint com qui reparteix afecte i calor.
La il·lustració, mescla de dobles pàgines i vinyetes, fa que el temps i l’espai donen fe del recorregut i de tot el que passa. Els colors (el roig de la xiqueta, el color de les flors i el color que es va escampant…) conten la intensitat de la història.
Un àlbum sense paraules que dona moltes possibilitats d’interpretació.
Algunes preguntes queden surant a l’aire de les persones lectores amb actitud conqueridora: des d’on està escrit? Aquest llibre com el reben els xiquets/es?
Comentat en juny 2018