Érase un bosque lejano…
Així comença. Un conill troba una pastanaga. Com que ell no té fam l’ofereix com a regal a l’àguila, aquesta li la regala al porc senglar i aquest de nou al conill que decideix plantar-la i comencen a créixer pastanagues per a tots.
Un conte de tradició oral adaptat d’un conte tradicional xinés. Una faula amb un missatge provinent de la filosofia oriental: si fas alguna cosa desinteressadament, després algú t’ho farà a tu. Escrit amb una estructura a base d’enumeracions dels diferents animals que reben i passen la pastanaga.
L’abundància comença al repartir.
Els personatges no actuen des del principi del plaer sinó del de la realitat, jo no tinc fam, però pense si poden tenir-la els altres.
Si anem un poc més enllà en la història, parla de la natura, tots formem part i ella ens torna allò que fem per ella. Recorregut per la natura, els animals, la terra, les muntanyes, les perspectives…
Planteja una relació amb els aliments impensable en una societat capitalista. Molts podrien viure amb el que uns pocs tiren. La relació amb el menjar pot ser una altra si som capaços de redistribuir-lo. El menjar no és meu, és de tots.
El codi textual és mínim, només el que és imprescindible per contar la història, encara que en algun moment sí que guarda un to poètic. El lirisme, però, està més a les il·lustracions, molt originals, molt orientals també, amb tinta xinesa i un poc d’aquarel·la per destacar el color de la pastanaga i el riu.
El format és diferent, és molt allargat. Intentant ser original, però és discutible si el llibre no guanyaria més en un format més ample que donara més perspectiva, ja que les il·lustracions són tan boniques.
Comentat en gener 2018