Amb una estructura a base de preguntes-proves i diàlegs que ens recorden a grans obres com ara Alicia de Lewis Carroll i El petit príncep de Saint-Exupéry, la història ens conta el fantasieig del protagonista, Kenny, per assumir la seua soledat i els conflictes emocionals amb la mare.
Primer llibre escrit i il·lustrat per Maurice Sendak (en 1956). El llibre està dedicat als seus pares i a la seua editora però també curiosament al seu psiquiatre. Parlem d’un Sendak de vint anys per a qui el seu psiquiatre ja és una persona influent, possiblement perquè li permet explorar el món dels seus propis somnis. És, per tant, un llibre que es pot llegir a la llum de la psicoanàlisi i del món oníric. A partir d’aquí construeix un món. També passa això en Allà fora, La cuina de nit o Allà on viuen els monstres. En Kenny, en Max, ens estan dient: “Jo de dia explore el món que hi ha fora, però a la nit explore el meu món propi”. El que passa és que aquí, a diferència d’uns altres llibres de l’autor, el fil argumental no està tan clar, passa sovint al món dels somnis. L’estructura narrativa sorgeix a partir de les 7 preguntes que li fa un gall:
-
Pots fer un dibuix a la pissarra quan hi ha algú que no ho vol?
-
Què és una cabra única?
-
Veieu un cavall a la teulada?
-
Es pot enganxar una promesa trencada?
-
Què vol dir “pels pèls”?
-
Què mira a dins i mira fora?
-
Sempre vols allò que et penses que vols?
I aquestes preguntes són disparadors per a un continu fantasieig d’en Kenny on fa intents d’experimentar com pot ser la vida lluny de la seua mare. Li envia a ella missatges quan se’n va i quan torna.
Estem en mons paral·lels. Sempre apareix la finestra en molts llibres de Sendak com a possibilitat de mons paral·lels, com a frontera entre el que és quotidià i familiar i el món que hi ha fora, entre la realitat i la fantasia, entre la vigília i el somni…
El viatge per a trobar la cabra única és la història que més recorda el capítol del petit príncep amb la rosa. Kenny necessita deixar la relació amb la mare i buscar als iguals. Sendak reflexiona sobre l’amistat, el difícil equilibri entre allò que els altres et demanen i el que, realment, tu pots donar. Un exercici madur situat entre el desig i la realitat: no puc donar-te el cim d’una muntanya ni gencianes blaves, però sí altres coses; per exemple, jugar amb tu
No és un llibre fàcil com no és fàcil la major part de l’obra de Sendak. Potser hauríem d’anar a la psicologia, a la simbologia,… explora el món fantàstic dels xiquets i hi ha referències a l’imaginari, a les preocupacions i a les inquietuds pròpies de la infantesa (la nit, els somnis, la soledat, el que hi ha fora, les preguntes que em faig…).
Il·lustracions amb llapis i ploma sobre fons blanc i pinzellades tonalitats grises i grogues amb diferents matisos.
Ja es reconeixen alguns elements que després apareixen en els llibres de Sendak, l’habitació d’en Kenny ja apunta com serà l’habitació d’en Max, el llit, el gosset sota el llit… En el seu vessant d’il·lustrador anirem trobant també moltes referències dels àmbits pictòrics i plàstics (els pintors romàntics, Blake, Miquel Àngel…). En aquest cas, que ja hem dit que és el primer llibre, ja trobem algunes per exemple amb Marc Chagall (presència del gall, del cavall com a símbols de la tradició jueva, els personatges que suren pel cel…).
Tot un clàssic, que 60 anys després no ha perdut actualitat i es llegeix amb plaer.
Comentat en gener 2018