Premi de la crítica, 2005
Un llibre en el qual es narren de manera paral·lela dues històries amb protagonista femenina:
Una d’elles, ubicada als anys 2000, tracta d’una mestra d’un poble del Pirineu català que troba unes cartes amagades en una escola, escrites pel mestre a la seua filla, i que relaten uns fets sorprenents ocorreguts a la postguerra.
L’altra, ubicada a la postguerra, tracta dels moments finals dels republicans i la victòria dels feixistes. La dona més rica i poderosa del poble, Elisenda, marca la vida dels seus habitants i viu un triangle entre el mestre d’escola, l’alcalde feixista i ella mateixa.
Aquesta última dona participa dels personatges de les dues històries, sobreviu a la guerra i arriba viva a l’actualitat. Elisenda adquireix al llarg del llibre una importància rellevant pel seu caràcter i la seua forma d’actuar. El llibre ens presenta a una dona dolenta, un personatge que ens recorda a Lady Macbeth per la seua astúcia, l’adulació temptadora, la mentida i l’abús de poder per aconseguir el que vol. La novel·la històrica acaba de forma més inquietant que la tragèdia de Shakespeare, sense càstig.
La seua lectura sorprèn per l’estructura laberíntica del text: dins del mateix paràgraf apareixen històries temporals diferents. Malgrat eixe entrebanc i gràcies a ell, la lectura resulta atractiva, engrescadora i original.
Un plaer de lectura i una reivindicació de la memòria històrica, amb la denúncia del caciquisme i el poder absolut de l’Església, l’Exèrcit i el capital, units en el seu abús i desig de venjança.
Comentat en gener 2017