Premi Llibreter, 2016 Premio ilustración N.Y. 2015
Des dels contes meravellosos fins a les històries d’aventures, els viatges són recorreguts d’anada i tornada en els que els protagonistes creixen, maduren a conseqüència d’eixes experiències.
Tanmateix, el viatge del qual parla aquest llibre és un viatge contat des del realisme. Un viatge d’anada i quasi mai de tornada; una epopeia de l’esforç, de la perseveració per a enfrontar-se a la seua situació problemàtica, de l’obstinació per a traure les forces imprescindibles per a superar-la. Es tracta del viatge que de forma obligatòria han de fer les persones, fugint de la misèria, de la por i del perill que hi ha al país on viuen. En una literatura realista, de denúncia, com aquesta, on són els límits, quina diferència hi ha entre un reportatge periodístic i una història de ficció?
Són necessaris els llibres que denuncien aquesta situació, que consciencien del patiment i la injustícia que pateixen d’altres persones. Però la clau per a ser literaris consisteix en el fet que hi haja una història ben contada i uns personatges ben construïts que permeten identificar-nos amb ells i fer-nos viure eixa mateixa experiència.
Aquí trobem que al text li manca una major recreació literària. Sí que destaquem la contradicció, buscada, entre un relat que fa la xiqueta, suau, sensible, com ignorant de l’horror que els envolta perquè confien en el fet que la mare els portarà a bon port …, i unes il·lustracions impactants que deixen endevinar allò que la xiqueta no conta.
Comentat en gener 2017