Premio de la Crítica Noruega 2009. Brage Price 2010
A l’inici apareixen els personatges, els seus trets personals i les malifetes de l’entremaliada Tania, protagonista del llibre, contades amb un humor que ens recorda a la Pippa Calcesllargues de l’autora Astrid Lingren.
Amb un traç molt definit mostra l’aventura de ser xiqueta (necessita relacionar-se amb la natura, amb els xiquets…) però que al mateix temps, en la relació amb l’adult, es va adonant de la realitat del món: la malaltia, la complexitat de les relacions, els dubtes …
És un llibre que ens apropa a un concepte diferent de la família, de la infància, de la vida i la manera de relacionar-se; hi ha un respecte per part dels adults al món infantil, actitud vigilant però des de la distància, sense interferir… Educa la tribu, el conjunt de la societat … i on la solitud, el contacte tan estret amb la natura i el paisatge, com un personatge més del llibre, els condiciona la vida.
Com homenatge a la literatura, els llibres de Heidi y Los chivos chivones juguen un paper important en la història. Igualment hi ha un homenatge a la música.
L’autora sembla que vol destacar alguns moments a través d’un llenguatge més acurat, per exemple, en la descripció dels paisatges i indrets amagats; així com les estones que parlen de la música, de l’encantament que produïa el so del violí.
Tal vegada l’aspecte més inversemblant és l’excés d’eficàcia de la protagonista (que no deixa de ser una xiqueta), en la resolució dels problemes dels adults, però no desmereix en absolut el valor de la novel·la. La història manté la tensió narrativa en tot moment.
Potser un llibre pont per arribar a la literatura adulta.
Comentat en desembre, 2016