Llibre d’humor negre, descarat, transgressor… és tan exagerat que no és moralitzant, encara que arribi fins a les últimes conseqüències. Cada història parteix de dites, recomanacions, amenaces que habitualment dirigim als menuts, però que aquí es desenvolupen amb tota cruesa, i cadascú acaba víctima del seu comportament.
Segueix el camí iniciat el 1854 per Heinrich Hoffman, que va publicar l’Struwwelpeter, (traduït com a Perot, l’escabellat i il·lustrat per Mercè Llimona a l’editorial Hymsa el 1980).
Són 7 històries en vers, acompanyades d’unes il·lustracions caricaturesques, amb colors molt vius i molt divertides:
- La Lola vola. La Lola va en bicicleta com un raig fent trapelleries fins que …
- La història d’en LLuc i la televisió.
- La bella Anna Helena. Xiqueta tan fina que acaba convertida en …
- Enric el terrible. Xiquet dolent com la tinya…
- L’habitació d’en Mauri . Un xiquet gandul, desmanegat i desordenat.
- La Lisa sense dents. “Z’han acabat elz patimentz, mai mez no em rentaré lez dentz”
- De com es va perdre en Valentí. Valentí és tafaner. Ix al carrer i se’n va darrere de tot allò que li impressiona i …
Hem comparat les traduccions del llibre al castellà i al català, i preferim recomanar de manera prioritària la traducció catalana, d’Anna Soler, que ha merescut estar en Llista d’Honor IBBY ’14.
Un tastet de les dues traduccions:
Y entonces Lucas nota —¡ay, qué horror!—
que una fuerza lo arrastra al interior.
Con gran energía intenta resistir,
mas pronto comprende que no puede huir.
La cabeza y los hombros le ha engullido
y los brazos ya han desaparecido.
Mamá lo ve y por las piernas lo agarra;
sola ella no puede, a los otros llama.
Padre, abuela, hermana acuden a ayudar
y todos a una empiezan a tirar.
Por mucho que tiran, lamentablemente,
Lucas desaparece totalmente.
Ahora debe de haber subido al cielo;
de él sólo queda un zapato en el suelo.
La madre, al verlo, no para de llorar
y el padre en vano la intenta consolar.
La Lola se embala y otros cuentos terribles .
+++
En Lluc encara fa una passa.
Glup! La pantalla se l’empassa.
Ell batalla, s’hi resisteix,
però és en va, no serveix de res.
S’esfuma tot, els peus també,
colzes, braços i peroné.
La mare ho veu i té un ensurt.
L’estira amb força, no se’n surt.
El pare, l’àvia i la germana
lluiten amb la pantalla plana.
Tant se val, ai!, pobre infeliç.
Al final es fa fonedís
Del nen que seia a la butaca
només en queda una sabata.
La mare plora, es desconsola.
El pare corre i l’agombola.
La Lola vola i altres històries horripilants
Comentat en desembre 2016.