Recomanem les versions de l’ed. Sembra, en català i Debolsillo, en castellà. Les edicions posteriors (Nube de tinta) van més orientades a relacionar llibre i pel·lícula i no tenen les il·lustracions de Jim Kay.
La història relata la relació del protagonista amb un monstre, fantasieig que l’obliga a enfrontar-se a les seues dificultats. Tanmateix, quin tipus de fantasia trobem?
Al principi del llibre tenim un jove amb una situació psíquica de resignació, d’atabalament, una fredor psíquica que el manté aïllat de la resta. Viu angoixat per un malson: una fantasia recurrent i repressiva de la qual no pot fugir.
Però amb l’aparició del monstre-arbre aquella primera fantasia va deixant pas, a poc a poc, a una fantasia creativa que canviarà la seua manera de mirar, que li donarà la força necessària per assumir els seus problemes i que li permetrà un creixement personal envers la maduresa.
El monstre utilitza tres històries per ajudar el jove a reflexionar sobre el que li passa i alhora permetre que ell puga construir el seu relat. Tot un missatge sobre el poder de la paraula, del valor dels contes.
Escrit amb una sintaxi ràpida, sense entrar en massa detalls, en un llenguatge quasi cinematogràfic que explica la facilitat amb la qual es llegeix.
Fa la sensació de ser un llibre escrit amb tots els ingredients necessaris per a emocionar. Tal vegada, per la seva subjectivitat, la història hauria d’haver estat contada no per un narrador extern sinó en primera persona, pel protagonista.
Comentat en octubre 2016