«Brecht és Galileu i Galileu és Brecht».
És teatre i el teatre neix per a ser representat. La seva lectura, literàriament, resulta àrida i difícil.
Es tracta d’una lectura per a raonar, emetre opinions, més que els personatges importa el que diuen, les raons i els arguments.
«Galileu és un personatge que representa el somni humanista; ell tenia fe en la raó humana». Un personatge que actua amb convicció, que malgrat d’allò que passe, ell continuarà actuant d’eixa manera.
Paral·lelament, l’autor critica al sistema polític i social de la seua època: la lliure decisió d’una persona del poble no és permesa pel poder, resulta revolucionària i una actitud exemplar que posa en perill l’estabilitat política-social. D’alguna manera també Brecht podria ser el Galileu de la seua època criticant el poder i obligat a fugir i refugiar-se en altres països (Finlàndia).
Brecht escriu teatre des del compromís i Galileu està ple de diàlegs amb argumentacions entre el protagonista i els seus antagonistes, argumentacions del propi Brecht.
Comentat en maig 2016