VII Premi Internacional COMPOSTELA
Comença el llibre amb la solitud del protagonista. El llibre planteja a les lectores que llancen hipòtesis sobre els pares: han mort?, l’han abandonat?
Les il·lustracions ens introdueixen en un món gris; la gamma freda ens envolta i ens predisposa a pensar el pitjor. Algunes recorden a Hopper, l’artista que pinta la solitud. Text i il·lustració es complementen i s’enriqueixen mútuament. El gris alterna amb el color segons si conta la vida a l’hospital/ orfenat o la vida amb els pares.
Seguint la lectura, ens trobem amb la resposta del xiquet dient que els seus pares són ocells. Aquesta resposta allunyada de tota lògica ens fa plantejar noves hipòtesis: és mentida?, està boig?, és un fantasieig?
A partir d’aquest moment, comença la història dels pares amb unes il·lustracions en color. Un contrast respecte als grisos que es pot interpretar com una separació entre realitat i fantasia, o entre els records i la vida actual.
Per a ell la desaparició dels seus pares no és traumàtica, és una progressiva transformació desitjada per ells, que expliquen com han estat les transformacions dels seus avantpassats. En canvi, per a altres personatges de la història es tracta d’un abandonament familiar.
El pare marxa, un corrent càlid se l’enduu, expressió que sol utilitzar-se per a la mort. Si és metàfora de la mort… com interpretar les paraules del pare, quan diu que estava esperant-la amb ànsia, com la felicitat suprema?
Tanmateix, la infermera parla d’abandó. Aquesta pàgina deixa entreveure que els pares han abandonat Ícar i ell es nega a acceptar la realitat.
Comença la tercera part de la història familiar amb l’inici de la transformació en ocell de la mare complementat amb una il·lustració que recorda a Picasso en el quadre “mujeres que corren”. La mare marxa també convertida en oreneta. Ell continua fantasiejant: vindrem a buscar-te.
A la quarta part, Ícar sent el seu moment de canvi, obri les finestres i recorda les paraules del pare: no tinguis por a volar. La història finalitza deixant-nos el dubte: és un suïcidi final d’un conte realista? O una fugida cap a la llibertat en clau fantàstica?
Acaba el llibre com comença … amb la solitud… del lector… davant possibles interpretacions, dubtes i preguntes sense resposta.
Comentat en març 2016