El llibre és la narració en primera persona de la menor de la família: la innocència, la tendresa, la sinceritat, l’humor.
Un llibre que parla del dol. La història més bé conta la superació del dol. Els tres personatges el viuen de manera diferent. Cadascú s’enfronta a la vida de la manera que pot, però amb els seus moments crítics, són capaços de superar aquesta situació ajudant-se entre ells. Com a conseqüència d’una tragèdia (la mort d’una filla per un atemptat terrorista) es desencadenen conflictes que en aquest cas, els xiquets saben resoldre d’una manera més adulta que els mateixos adults. Cap cosa de les que passen en aquesta història van encaminades a resoldre els problemes: les absències de la germana i de la mare. Malgrat no aconseguir-ho, aquestes experiències viscudes fan madurar els personatges, provocar reflexions que ajuden a superar-se.
L’autora sap treballar un tema conflictiu, amb tots els prejudicis a la contra, però on l’amistat és més important. La mare no està perquè no vol estar, l’alcoholisme del pare no es resol perquè és difícil eixir d’un problema com aquest (i al llibre es planteja).
El pare tanca el seu dol gràcies als fills. Els adults no són superherois i de vegades no tenen totes les respostes ni tenen les claus per a resoldre els problemes.
Hi ha una opinió minoritària que, assumint tot allò que es diu del llibre no acaba d’estar d’acord perquè el considera un llibre oportunista (tot ve provocat per un atemptat terrorista islàmic, i aquest fet planeja contínuament entre les seues pàgines i condiciona els personatges. Més que la impotència davant una mort injusta, que ho és, és el fet que siga en atemptat el que arruïna la vida completa de la família i els fa incapaços d’elaborar i assumir el dol de la pèrdua per seguir vivint.)
Comentat en novembre 2015