Un conte en forma de faula amb final obert que parla de fins a quin punt l’avarícia i la por a perdre el que tenim ens pot condicionar la vida. Comença amb la mort de la llebre i amb una assemblea seguint l’estructura de conte d’animals: – qui es menja a qui? – enumeració de personatges que argumenten des d’un punt de vista científic la seua por a l’animal que se’l pot menjar.
Fins que apareix el llop i canvia aquesta estructura. El llop apareix com un personatge de conte tradicional i argumenta la seua por des d’un punt de vista literari: versiona els contes tradicionals des de la seua òptica, fa referència al conte de la Caputxeta i menteix sobre els personatges dolents. Manipula els fets, enganya i convenç a tots, és el guanyador aparent …, però no acaba aquí el conte: que li suposarà al llop la nova vida?
Les il·lustracions tenen una gran presència ocupant la pàgina completa en una estructura en la qual s’alterna text pàgina esquerra i imatge pàgina dreta, i que canvia quan apareix el llop, trencant la continuïtat de la història. . Aporten una informació al lector que no es troba al text. Apareixen els primers plans d’animals on es mostren els seus trets: el misteri en la mirada de l’òliba, el perill en la de la serp, la maldat en la del llop. Destacar la il·lustració antropomòrfica, animals amb vestits que ens recorda a l’il·lustrador Svjetlan JunaKovic en el llibre “Gran Libro de los retratos de animales”, OQO EDITORA, 2006, que ens parla que eixos personatges tenen molt a veure amb les persones.
Un conte que no deixa indiferent a ningú, una història plena de sorpreses i un final que ens retorna a l’inici.
Comentat en setembre 2015