Història contada en primera persona, en ella es reflecteix perfectament l’estat emocional d’una criatura de 3 anys.
En realitat no hi ha història sinó descripció de la realitat, de com aprendre a gestionar la ràbia i una reflexió sobre la necessitat de diàleg entre pares i fills.
Narració que ens parla de sentiments, d’emocions, de frustracions, d’ira i de la importància de saber parlar i escoltar.
No és un gran text, però les il·lustracions l’enriqueixen de manera notable, amb humor i color. Hi ha una identificació dels colors amb les emocions. La il·lustradora combina tres colors (roig, rosa i blanc), i utilitza el roig en els moments de major intensitat. També es centra en la cara dels personatges, i aconsegueix amb la línia expressar els seus sentiments. Els pares, prims i de coll llarg, apareixen en diferents postures per damunt de la línia de terra i ens recorden els retrats de Modigliani. De la necessitat de controlar el to de veu el llibre ens mostra un exemple: com que parlem a crits, a mesura que puja el to de veu, la lletra es fa més gran.
Comentat en juny 2015