Montserrat Serra en una entrevista a VilaWeb ens diu que les obres de Erri de Luca són «petites joies de lectura lenta i de factura poètica».
—La vostra literatura és lenta, poètica, breu.
—La literatura és així: lenta, demana aïllament al lector; és un antídot, sí.
En aquesta obra, escrita en primera persona, l’adult rememora la seva infància…
«A través de l’escriptura m’acosto al nen que era fa cinquanta anys… Als deu s’està dins d’una closca que conté totes les formes futures. Mires a fora com un presumpte adult però encongit en unes sabates petites» (20)
… i més en concret, l’estiu passat en una illa, quan tenia 10 anys…
«Deu anys era una fita solemne, per primera vegada s’escrivia l’edat amb dues xifres».
«En mi, criatura de ciutat que a l’estiu venia a l’illa, hi veia alguna cosa de bo.» (6)
… És un nen solitari, diferent de la resta… :
“Havia aprés a conèixer els adults pels llibres, sabia com tractar-hi. En canvi, amb els de la meva edat no en sabia, a part de les hores obligades de l’escola no hi compartia cap esbarjo.” (23)
“era un nen aviciat per la solitud” (103)
«Vivia amb el cos ficat dins d’un capoll i el cap era l’únic que mirava de trencar-lo». (7)
«A l’edat en què els nens han deixat de plorar, jo, en canvi, començava»
“Plorava, cantava, accions clandestines. A través dels llibres del pare aprenia a conèixer els adults per dins”.(11)
… A qui sobretot li agrada llegir, nedar i pescar…:
“… ells cada tarda al bar (…) , jo a nedar o a la platja dels pescadors …”
«… llegia… sobretot els llibres que m’omplien el cap i m’eixamplaven el front. Llegir-los era com sortir a mar obert amb la barca, el nas era la proa, les ratlles les onades. Anava a poc a poc, a rem…»(20)
… Però dues persones de l’illa trenquen aquesta closca:
-
– un pescador amb qui compartirà moltes hores en la barca i li deixarà un record inesborrable:
«De la seua veu, vaig aprendre a començar les frases amb una conjunció» (6)
«En el mar no és com a escola, no hi ha mestres. Hi ha el mar i hi ets tu. I el mar no ensenya, el mar fa, a la seva manera» (5)
-
– una nena de la seva edat, també afeccionada a la lectura i amb qui descobrirà L’AMOR
«Sota el para-sol del costat, una noieta del Nord tota l’estona llegia novel·letes negres…»
Novel·la de creixement, de descobriment, d’aprenentatge de la vida, contada en frases curtes i contundents. Un petit plaer.
COMENTAT EN JUNY 2015