És una història on es reflecteixen les emocions: enveja, desig de poder, la venjança…
Els seus personatges són arquetipus:
Prospero: rei que perdona.
Gonzalo: representa la fidelitat.
Alonso representa la culpa.
Antonio i Sebastià representen la maldat.
Ferran i Miranda representen el canvi, els nous valors.
Es tracta d’una comèdia en la qual tots els personatges se salven, tothom es redimeix i canvien a millor els seus valors d’actuació.
Pot ser l’obra més teatral de Shakespeare en la que s’evidencia la teatralitat de les escenes i en la que des del principi es deixa clar que tot és una invenció.
Caldria esmentar l’humor en les escenes protagonitzades pel bodeguer Estèfano, el bufó Trínculo i l’esclau Caliban.
També la delicadesa en el vocabulari quan apareixen en escena les deesses Juno, Ceres, nimfes i la resta de personatges de la mitologia.
Aquelles lectores que vulguen apropar-se a la Tempesta que sàpiguen que no volem jurar si és real o no; pot ser tota ella siga un somni; ja que a la fi, som fets del material que ho són els somnis.
“Som fets del material que ho són els somnis
i un son cenyeix la nostra curta vida.”
(p.89. La Tempesta)
Comentat en maig 2015