“Hoy alguien está arrojando clavos desde el cielo.
Las cosas no deberían ser así,- dice papá.
-Ya-susurra Anna-. Pero quizá mañana caigan fresas con miel”.
Deliciosa forma de narrar el dol d’un pare i una filla en mútua col·laboració. La forma d’enfrontar-se al dol és diferent entre el pare i la filla:La filla pot parlar de la mare, el pare no.
L’estat d’ànim del pare (per a ell plouen claus) és diferent al de la filla (per a ella maduixes amb mel).
Les absències, el dolor, la dissort…, ens empenten cap a les grans preguntes, a les de difícil resposta, i a dubtar de tot allò omnipotent i omnipresent.
Davant de la dura realitat, pare i filla fan una immersió a un lloc fantàstic on poder retrobar la mare. La busquen en un cel sota l’aigua ple de peixos voladors, allà on viuen els invisibles, els morts que el pare estima (Picasso, Elvis, Fred Mercury…) , continuen buscant a la mare en l’Edèn, en una reunió d’amics, en una biblioteca …
Transportats per ocells tornen a casa, acaba el seu viatge imaginari, el seu fantasieig i malgrat no trobar a la mare, la filla aconsegueix el somriure del pare. D’aquesta senzilla manera, han fet conjuntament un acomiadament per poder començar a assumir l’absència.
Ens sembla que Stian Hole aconsegueix en aquest llibre un excel·lent tractament de la mort.
Precioses il·lustracions amb homenatges a Magritte i a Carroll. Impressionants imatges a doble pàgina on el text ocupa el mínim espai. Estil surrealista barrejant animals d’aire amb els d’aigua, els peixos que volen i el ocells que viuen sota l’aigua; utilització de la caricatura amb figures desproporcionades.
Podeu trobar més informació en :
https://www.canallector.com/20870/El_cielo_de_Anna#
https://www.rayuelatiendaonline.com/libro/el-cielo-de-anna_67106
https://leonardobpleon.wordpress.com/2014/03/03/el-cielo-de-anna/
https://megustaestelibro.blogspot.com.es/2013/08/el-cielo-de-anna.html
Comentat en maig 2015