Obra pòstuma i inèdita de l’autora, descoberta en el IMEC (Institut Mémoires de l’Édition Contemporaine) pels actuals biògrafs de Némirovsky, el manuscrit havia estat perdut i oblidat entre els papers del seu editor.
Història ben construïda en la que descriu sentiments, desigs, passions dels diferents personatges de la narració sense jutjar-los deixant llibertat a les lectores perquè facen la seua valoració.
La seua estructura trenca la linealitat del temps, anant i tornant del present al passat dels personatges. Així la narració guanya en agilitat i en intensitat.
Al llarg del llibre, els temes que apareixen són:
– El pas del temps: la joventut té la sang calenta, la vellesa ja no.
– La importància d’assumir el nostre passat i no amagar-ho.
– El cinisme i la hipocresia de la classe burgesa envoltada en un pacte de silenci on el més important són les aparences.
– La submissió i por dels camperols respecte als seus amos.
Si recordem les paraules de Milan Kundera quan diu que el novel·lista és un explorador de l’existència, no tenim cap dubte en què Némirovsky ho és amb intel·ligència i sensibilitat.
Comentat en abril 2015