En una casa un xic llegeix un llibre. En la casa del costat, una xiqueta juga a pilota, canta, toca el tambor, fa malabars, balla, boxeja…
Sempre es repeteix, en doble pàgina, la mateixa seqüència: Cada vegada el veí toca la porta de la xiqueta i li crida l’atenció. Al final el veí troba una solució que supera el conflicte creat.
Si no pots amb l’enemic… Estratègia de l’adult per a no enfrontar-se directament sinó d’apropar actituds i arribar a una mena d’equilibri.
Oposició entre la necessitat del silenci per a llegir i la necessitat de fer soroll per divertir-se. I quina solució aporta? Aconseguir que la lectura siga altra manera també de divertir-se, aquesta vegada en silenci. Però ull, això no ens ha de fer descuidar altres obligacions o altres diversions; és a dir, per al moment de lectura, silenci, però no tot ha de ser lectura.
Llibre amb molt poques paraules, amb un text mínim però explícit amb la imatge i amb les onomatopeies. Cadascú pot identificar-se amb un dels dos personatges, amb el veí o amb la xiqueta, segons l’edat del lector.
En les il·lustracions hi ha una història muda i paral·lela d’un gos, que afegeix l’humor i la constatació que al món passen molts fets, simultanis en el temps però secundaris per al protagonista. La història s’enriqueix i dona peu a multiplicitat de lectures. I les dues històries conflueixen en el resultat final.
Comentat en gener 2015