Premi Prudenci Bertrana l’any 1980
L’autora ens diu:
“Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. … També és la meva primera i única novel·la de caràcter experimental. Trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d’altres la primera i/o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m’agraden del món, a l’hora que superposa la història de Doménico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d’Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d’un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.”
Una novel·la difícil de llegir, per la seva estructura i el barroquisme del seu llenguatge; per això mateix és un repte que no decep a qui s’endinsa en la seva lectura.
Comentat en setembre 2014