A l’inici sembla tenir una intencionalitat didàctica, però després es veu que no. Original, recordava altres llibres com «La vuelta al mundo», de Villafane, o «Que bonic és Panamà» de Janosch.
Certa confusió narrativa: On és el iaio? Parla, però no hi ha imatges d’ell. On està el límit entre la realitat que envolta al narrador (el nen protagonista) i el fantasieig? Quina part del viatge és real i quina inventada?
La imatge és graciosa, però també pot crear confusió: la seqüenciació en doble pàgina del mateix xiquet fent diferents coses i desplaçant-se en el temps o en l’espai (arreglar el cotxe, aprendre a conduir, travessar els camps o el bosc …) et pot fer dubtar si és un o molts; en canvi, els senyals de circulació, moltes inventades, afegeixen un toc humorístic.
El text és molt ric i carregat d’humor; en cada pàgina el xiquet s’enfronta a una por: el penya-segat, la foscor, el bosc, i no acostuma a eixir ben parat: si camine, jo controle el meu cos, però si vaig en un cotxe…, encara que siga a pedals, ja no soc jo qui controla.
Comentat en novembre 2014