Llibre provocador, mitjançant l’absurd d’una cabellera on van a parar animals de tota classe; ocells, hipopòtams, girafes…, inclosa una xiqueta. Humor per sorpresa i per exageració, en un text amb intencionalitat poètica, de vegades amb l’excés i verborrea dels textos orals, més improvisat que reflexiu.
Desconeixem si el/la protagonista és xiquet o xiqueta. Però dintre la melena si sabem que porta una xiqueta, Mariola, i que l’estima:
“le dije, aparentando indiferencia, aunque me moria de ganas de que entrase en ella “ “Y en el silencio de la noche sigo escuchando los cantos de Mariola. Me gusta”
Desconcerta com, dintre d’aquesta fantasia, aterra a la realitat d’una manera contundent: “la seva melena té polls “. Entenem que aquest pas tan brusc i prosaic desllueix el text.
Les il·lustracions, amb diferents tècniques (collage, linòleum, etc.), són (o serien) magnífiques si l’editorial haguera triat un format més adient. Però li falta grandària al format per a poder gaudir-les com ens agradaria.
Comentat en març 2014