Aquest llibre arriba a les nostres mans carregades de sorpreses: la seua inusual grandària, que ens incita a atrapar-lo, les personals il·lustracions de Pablo Auladell que atrauen la nostra mirada, la brevetat del títol que conjunta l’aire (alas) i la sal (olas) creant un suggeridor binomi capaç d’emportar-nos cap a un món poètic amenitzat per part de l’escriptor Pablo Albo amb un lèxic i una sintaxi molta acurada
“agua salada y aire, materia de la que están hechos los besos”.
La seua lectura ens introdueix a l’espai dels contes on el fet meravellós té el poder de la fascinació, on l’impossible es torna possible i apareixen transformacions en esquelets, vida sota l’aigua i final feliç després de superar totes les dificultats… Al llarg del fil narratiu, apareixen, també, situacions visuals o textuals que ens recorden als mites: Ícar desobeint al pare i caient al mar o la jove abandonada en el mar per a aplacar la ira dels déus.
El tema del llibre: l’enfrontament dels dos protagonistes amb la naturalesa de l’amor o el procés que recorren cap a la maduresa necessària per a experimentar l’amor amb èxit, és desenvolupat per dos personatges propis dels contes, sense densitat ni profunditat. Tanmateix, malgrat el to poètic i les belles il·lustracions, la història no queda prou clara, la seua estructura narrativa conté massa el·lipsis que dificulten seguir-la i el simbolisme present en ella entrebanca la comprensió sencera del que succeeix.
Només des del coneixement de la llegenda original en la qual està basada (“la mujer esqueleto”, llegenda esquimal) o des dels significats que els especialistes descobreixen en ella, podem gaudir d’aquesta narració.
Aquests últims arguments ens han abocat a no recomanar el llibre al qual, des d’una mirada poc exigent, seria difícil de rebutjar.
Comentat en gener 2013