És una història senzilla però profunda. Sense haver-hi d’explicar grans idees, l’autor és capaç de transmetre amb humanitat i tendresa un fet extraordinari, d’un personatge real, que actua dia a dia sense esperar cap reconeixement, tan sols la seva satisfacció pel treball ben fet:
Tal com diu l’editorial, és “la història d’Elzéard Bouffier, (…) que transforma el paisatge que l’envolta. De llavor en llavor i de planter en planter. Cada dia, durant totes les hores de llum. I mentre el país es debat en la Primera Guerra Mundial, i després en la segona, ell continua plantant arbres incansablement, fins a cobrir tota la muntanya de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió”
Un relat breu, descriptiu i amb un llenguatge acurat i concís; ens transmet un missatge ecològic i pedagògic sense fer-lo explícit. Apel·la als sentits i està bellament narrat.
Comentat en abril 2011