Zita, l’oca protagonista, és poc hàbil per marcar el pas que totes les oques fan per anar a banyar-se a la bassa de la granja. És expulsada del grup i plorant (snif) i pensant que marcar el pas (u, dos, u, dos, tac) no serveix per a res, organitza una harmonia musical amb els altres animals de la granja.
Aquest al·legat a la rebel·lia necessària per trobar la pròpia música, el propi ritme , fa d’aquesta narració musical una aventura que demostra que la uniformitat propera al món militar desfà la proximitat als altres.
El joc d’onomatopeies que l’autor (també il·lustrador) planteja, organitza un ritme coral molt divertit i converteix aquest relat en una obra musical.
Comentat en octubre 2011